El concepte que jo tenia d'infància ha anat modificant-se al llarg de la meva formació i des del moment que vaig començar a tenir els primers contactes amb infants als centres educatius.
Durant uns anys de la meva vida, gairebé he tingut relació amb nens d'edats primerenques, i això va provocar que l'idea que jo tenia dels infants fos molt diferent de la que tinc avui en dia. Però probablement serà també diferent de la que tindré dins d'un temps.
No obstant això, penso que hi ha una sèrie d'aspectes fonamentals que una persona ha de tenir clar respecte al concepte d'infància, però més encara quan un és mestre.
Els mestres, de la mateixa forma que qualsevol persona pròxima a l'infant té una gran responsabilitat. Les actituds, creences, valoracions i accions que realitzem influeixen directament en el seu desenvolupament i en les possibilitats de portar una vida adient.
Per això, considero important que aquesta visió d'infància sigui compartida per tots els àmbits relacionats amb l'educació i el desenvolupament dels infants.
Infant com ésser capaç, competent i amb potencialitats
Des del meu punt de vista actual, el que destacaria com més important és definir als infants com a subjectes amb capacitats.
Els nens m'han sorprès gratament i he pogut comprovar des de la meva pròpia experiència que són capaços d'afrontar situacions i de solucionar qualsevol complicació per ells mateixos.
Els adults sempre tenim la tendència de protegir als infants de tot el que els envolta i, la majoria de les vegades, amb massa intensitat.
Els adults sempre tenim la tendència de protegir als infants de tot el que els envolta i, la majoria de les vegades, amb massa intensitat.
Quan he pogut estar prop d'ells i experimentar diferents situacions, m'he adonat que, encara que hem d'estar sempre propers i oferir seguretat, hem de permetre que els nens "facin".
El millor que podem fer per ells és respectar i valorar la seva autonomia.
El millor que podem fer per ells és respectar i valorar la seva autonomia.
Infant com ésser social actiu i participatiu
"Quan vaig conèixer els problemes de la ciutat i vaig veure que podia fer alguna cosa, em vaig sentir responsable" Estret del llibre:Tonucci. QUAN ELS INFANTS DIUEN PROU. Ed. Graò
Tonucci ens mostra com els infants demanen un lloc al món, un lloc a la societat i un "ja n'hi ha prou!"perquè els adults han organitzat les vides dels nens atenent a les necessitats de l'adult, i no ens adonem que el ritme d'ells és completament diferent.
A més, al llibre Tonucci ens explica que els infants formen part de la societat , per tant han de ser considerats com éssers actius i participatius dins d'aquesta. Si tinguessin la possibilitat de tenir responsabilitats i representativitat dins del món podríem aprendre molt més d'ells, de les seves opinions, de la visió d'allò que ens envolta.
Tonucci ens mostra com els infants demanen un lloc al món, un lloc a la societat i un "ja n'hi ha prou!"perquè els adults han organitzat les vides dels nens atenent a les necessitats de l'adult, i no ens adonem que el ritme d'ells és completament diferent.
A més, al llibre Tonucci ens explica que els infants formen part de la societat , per tant han de ser considerats com éssers actius i participatius dins d'aquesta. Si tinguessin la possibilitat de tenir responsabilitats i representativitat dins del món podríem aprendre molt més d'ells, de les seves opinions, de la visió d'allò que ens envolta.
 |
| "Recordar la pròpia infància potser de gran importància per ser bons adults..." |
Infant com ésser amb necessitats
Els meus coneixements sobre les necessitats dels infants també ha estat modificada en els últims anys. Algunes assignatures del Grau i del Cicle Formatiu que vaig fer abans, m'han aportat molta informació sobre això i, d'aquesta manera tenir en compte que els infants tenen una sèrie de necessitats que es troben més enllà de les necessitats fisiològiques com poden ser alimentar-se, estar protegits, el descans, la higiene,...
La societat en general ha de tenir aquesta visió de necessitats i des de l'escola hem de fer entendre que els infants precisen d'altres coses per créixer i evolucionar, entre les quals podem ressaltar:
Infant com ésser amb drets
Tots els éssers humans tenim drets, i els infants també. No obstant això, hi ha vegades que aquests drets són més vulnerats i ignorats pel fet que els nens no poden defendre'ls.
Per aquesta raó, és important que la societat en general sigui capaç de conèixer i reconèixer que els infants tenen els mateixos drets que tots, que formen part activa de la nostra societat i que no hem d'ignorar-los.
A la Convenció sobre els Drets dels Infants, aprovada per l'Assemblea General de les Nacions Unides el 20 de novembre de 1989 es reconeix a l'infant com un subjecte de drets. D'aquesta manera es tenen en compte una sèrie de consideracions que afavoriran un canvi en la concepció d'infància, valorant i reconeguent la seva presència social i aportant les condicions necessàries per gaudir d'una vida plena, lliure i justa.
A l'escola hem d'aprofitar per conscienciar no tan sols als adults d'aquests drets dels infants, sinó també als infants mateixos. Si ells són capaços de créixer sent conscients i reconeixent els seus propis drets, com una forma de relació i convivencia, no farà falta educar als adults.
JUSTIFICACIÓ
DE LES ETIQUETES
|
Amb
aquesta entrada he revisat quines han estat les meves creences o
concepcions al llarg de la meva vida, contrastant-les amb la
pròpia experiència (2.2) i amb les experiències i valoracions
d'altres a partir de la revisió de diferents pàgines web (1.3).
A
més, he fet una reflexió sobre alguns dels aspectes que jo
considero importants pel que fa a la concepció d'infància i dels
dubtes i dilemes que es poden en referència a aquest tema. (2.5)
|
No hay comentarios :
Publicar un comentario