domingo, 15 de junio de 2014

REFLEXIÓ LECTURA LA VIDA QUOTIDIANA



Per començar, m’agradaria ressaltar l’últim paràgraf d’aquesta lectura el qual resumeix la importància que té la vida diària i les situacions quotidianes en el procés d’ensenyament-aprenentatge.

“No podemos aparcar la vida en la puerta de la escuela. No podemos rociar a los niños de conocimiento puro, sin el peligro real de una intoxicación muy seria: el abandono, el odio, o la apatía,… No podemos dejar de enamorarnos de la cotidiana pelea, del cotidiano derramarse de pintura, (…) , para bien del conocimiento y de los niños

Els nens no es troben aïllats de tot el que succeeix al seu voltant, com a conseqüència aquesta relació amb les situacions i esdeveniments diaris, contribueixen al seu desenvolupament.

Des de l’escola no hem d’oblidar això i hem de tenir present la gran riquesa educativa dels moments quotidians, és a dir, de les diferents activitats que apareixen al llarg d’una jornada escolar.
 


A la lectura, na Mari Carmen Díaz resumeix alguns aspectes significatius d’algunes de les situacions que sorgeixen a la vida diària de l’escola.

Per una banda, al moment d'alimentació, destaca una sèrie d’aprenentatge que aporta aquesta activitat, entre les quals es troben: l’autonomia, l’enriquiment del coneixement físic, lògic matemàtic, el domini de l’espai i el temps o el coneixement social i el llenguatge.

Per altra banda, exposa com els moments de joc ofereixen oportunitats d'aprenentatge i desenvolupament als infants. Així, el joc simbòlic o psicomotor els ajuda a construir i comprendre la realitat a través de la interacció amb els objectes, l'espai o el temps. I el joc espontani potencia la seva intel·ligència i iniciativa.

A més, destaca i valora la riquesa d'allò que és inesperat, imprevisible, fortuït,... situacions que no es troben preparades però que aporten als infants satisfacció per l'interès que susciten.

El docent ha de ser capaç d'estar atent i aprofitar el que els infants proposen per integrar aquests fets en el procés educatiu.


 

XERRADA ALBERT RIQUELME



La xerrada de n'Albert em va semblar molt interessant, perquè escoltar experiències d'altres professionals  enriqueix la meva pròpia experiència.

A més, quan aquestes experiències són realitats que han evolucionat i millorat d'alguna forma la pràctica educativa, penso que sempre podem trobar aportacions a les nostres idees, que ens fan reflexionar i descobrir noves formes d'actuar.

A continuació aniré ressaltant alguns aspectes que em van indicar que aquesta escola conté els criteris que ha de complir una escola per dur a terme una bona pràctica educativa.

Per començar, n'Albert ens va explicar un poc la situació del centre. El CP Son Ferrer es troba al barri del mateix nom, situat al municipi de Calvià. El context sociocultural de la zona fan que les característiques de l'alumnat sigui molt identificatiu.

Les primeres passes per fer canvis a l'escola van estar originats per aquest context complex, el nivell sociocultural baix de les famílies del barri i el distanciament que existia entre els mestres i les mateixes famílies. Això provocava que els mestres no es trobessin contents i que les famílies no es relacionessin amb l'escola.

Per tant, els mestres es van posar a analitzar i reflexionar sobre la situació a la qual es trobava el centre i van començar a cercar alternatives i modificar alguns aspectes que consideraven essencials per portar a terme una millora.

El punt de partida de tot això va estar l'avaluació i valoració de diferents aspectes que els podrien dur a millorar l'escola.

- Reflexió sobre el treball dels mestres, de les programacions i activitats que s'estaven fent i les que es podrien fer.

- Visites a altres escoles amb la intenció d'agafar idees per poder adaptar-les a l'escola.

- Dinàmiques del professorat amb les quals realitzaven les activitats que volien proposar posteriorment als alumnes. D'aquesta manera experimenten en primera persona aquestes i així poden valorar i analitzar les seves conseqüències.
 

Com a primer plantejament varen proposar que l'escola fos una escola inclusiva, a la qual tots havien de tenir les mateixes oportunitats i havia d'oferir alternatives d'aprenentatge.


A l'escola de Son Ferrer s'han realitzat diferents estratègies i propostes d'aprenentatge cooperatiu per poder obtenir resultats positius tant grupalment com individualment,. Algunes de les activitats o propostes que es duen a terme són:

- Els amics especials: Cada setmana o quinze dies, es formen parelles d'amics especials, els quals han de treballar conjuntament, compatir tasques, asseure junts,...

- Aules germanes: A principi de curs s'uneix l'aula dels petits amb altra aula dels grossos per fer diferents activitats durant l'any. Hi existeix una feina de suport, de compartir activitats, d'interrelació i de vincles afectius.
 

Continuant amb les estratègies i mètodes que utilitza aquesta escola per dur a terme una bona pràctica educativa, n'Albert va destacar com un aspecte molt important, quasi fonamental, és la relació amb les famílies.

La família i l'escola són dos contextos molt importants pel desenvolupament dels infants i, per aquesta raó potenciar una relació positiva, de col·laboració, d'enteniment i de treball conjunt és una bona forma d'afavorir i ajudar en l'aprenentatge infantil.

A l'escola de Son Ferrer es realitzen activitats perquè les famílies puguin entrar a l'aula i estiguin presents al centre:

- S'afavoreix que coneguin el funcionament de l'escola, que fan els seus fills a classe, amb els seus companys, amb la mestra,... amb activitats com el dia del protagonista o  els oficis. Són activitats a les quals les famílies formen part de l'aprenentatge dels infants a través de la participació i l'execució de sessions dins l'aula.

- Compten amb un projecte que es diu “Escola competent, família competent”, amb el qual es pretén que es facin diferents activitats a casa. En aquestes activitats, prèviament proposades, queden reflectides les diferents competències educatives i, després de fer-les els pares poden tornar a l'escola a compartir amb altres famílies i els mestres el resultat.

Això possibilita la formació dels pares i crea un espai de reflexió i aprenentatge en l'àmbit familiar. Fa que coneguin molt millor com aprenen els sus fills.

Per altra banda, el fet que les famílies que duen els fills al centre de Son Ferrer, siguin d'orígens diferents produeix una desvinculació d'identitat. Des de l'escola s'afavoreix la construcció de la identitat com a factor fonamental per sentir-se part de la comunitat a la qual pertanyen.

Es treballa tant la identitat a nivell personal com d'aula, de centre i social. D'aquesta manera, encara que els nens no hagin nascut aquí, a poc a poc s'aniran sentint part de la comunitat on viuen.

A més a més, realitzen un treball en xarxa, coordinant-se amb els instituts, escoletes, serveis socials, el barri en general,...

N'Albert ens ha destacat , entre d'altres, l'us de la biblioteca del barri com un espai escolar més. D'aquesta manera l'escola s'obre a l'entorn, però també l'entorn entra a l'escola. Els nens poden anar a la biblioteca, fomentant així l'aprenentatge de la lectura i com cadascú pot triar el llibre que vulgui o que més li agradi, afavoreix que aprenguin d'acord al seu ritme individual.

Per últim, hi ha altres aspectes a tenir en compte com són:

La formació continuada dels docents a través de claustres pedagògics, per xerrar i reflexionar sobre les línies del centre, quins canvis es poden fer,... i la participació en cursos, jornades o congressos educatius.

L' escola competencial, on es troben integrades totes les capacitats, habilitats i coneixements necessaris per l'aprenentatge. D'aquesta manera s'afavoreix un aprenentatge globalitzat  i romp amb l'organització per matèries.

 

ALGUNS DELS INDICADORS DE BONA PRÀCTICA EDUCATIVA QUE HE POGUT EXTRAURE DE LA XERRADA DE N'ALBERT ES TROBEN REGISTRATS I JUSTIFICATS AL SEGÜENT LLISTAT:

 
1.- Interrelació d'àrees, àmbits. Aprenentatge integral
 
L'escola de Son Ferrer dur a terme una metodologia basada en competències, trencant amb l'organització de continguts per matèries i això fa que hagi d'haver-hi una interrelació dels aprenentatges.
 
Afavoreix un aprenentatge integral i globalitzat, de manera que s'integren totes les capacitats, habilitats, coneixements,.. que són necessaris en el procés d'aprenentatge.
 
 
2.- Atenció a la diversitat: Presencia, participació i progrés
 
Una escola inclusiva, com és Son Ferrer, ha de donar resposta a la diversitat no només a nivell d'integració sinó també de participació de l'alumnat i de progrés del seu desenvolupament, en tant a les seves possibilitats i capacitats.

L'escola inclusiva planteja l'educació com un dret de tots els alumnes, amb independència de les seves característiques físiques, socials,...


3.- Temps i espais per a la reflexió

Per una banda, en referencia als docents, N'Albert va comentar que abans de començar a fer canvis es varen dur a terme uns seminaris de competències bàsiques, on els mestres varen reflexionar sobre diferents aspectes de la seva tasca educativa.

Per altra banda, pel que fa a les famílies hi existeixen activitats per compartir opinions i experiències, possibilita la formació dels pares i que coneguin com aprenen els seus fills.

Per últim, respecte als infants, per exemple l'assemblea potencia la reflexió en grup de les diferents accions que es duen a terme dins de l'aula i fora, sent un bon espai i temps per analitzar i pensar.

 
4.- Alumne com a protagonista del seu procés d'aprenentatge
 
Involucren als infants en la planificació, avaluació i millora dels seus aprenentatges, afavorint el seu desenvolupament holístic.
 
Una de les activitats que em va cridar l'atenció és la de teatre, on nens de dos grups diferents (petits i grossos) havien de fer una obra de teatre i ells mateixos eren capaços d'organitzar-ho tot (vestuari, representació,...).
 
 
5.- Implicació i compromís educatiu.
 
Es tracta de formar part de tot un projecte educatiu i involucrar-se al màxim per poder anar endavant. Els mestres de Son Ferrer desenvolupen la seva tasca amb il·lusió, interès i vocació, implicant-se amb les accions del centre i amb un compromís educatiu.
 
 
6.- Planificació, desenvolupament i autoavaluació permanent en la pràctica. Autocrítica transformada en propostes de millora.
 
Hi ha una reflexió i anàlisi de la pràctica educativa, valorant i avaluant tot allò que no funciona o que pot millorar-se. Aprenen de les seves pròpies errades amb la intenció d'anar endavant, al mateix temps que són capaços de modificar i adaptar-se a les noves circumstàncies que apareixen al seu camí.
 
L'autoavaluació i la reflexió crítica de la pràctica educativa permet fer canvis molt positius i  afavoreixen la formació docent i l'adquisició de noves competències.
 
 
7.- Currículum obert i flexible, ric, estimulant, coherent.
 
El Currículum s'organitza adequant-lo al context, respectant les diferències individuals (atenció a la diversitat) i dóna la possibilitat als docents d'innovar dins de la seva pràctica docent i prendre les seves pròpies decisions. A més, podem valorar la coherència de la seva línia metodològica amb els principis d'un Currículum obert, ric, estimulant i coherent.
 
 
8.- Agrupaments i horaris flexibles. Agrupaments reduïts.
 
El fet dels amics especials o les aules germanes està contribuint a generar diversitat d'agrupaments per l'aprenentatge.
 
 
9.- Fomentar la motivació i potenciar l'autonomia.
 
El treball cooperatiu afavoreix que es reparteixen les tasques, fent que les dificultats disminueixin i que tots puguin superar els seus obstacles, millorant d'aquesta manera la motivació i l'autoestima.

Els infants, com no tenen la figura del mestre director, realitzen les tasques de manera més autònoma, la qual cosa es tradueix en desenvolupar un aprenentatge també més autònom.

L'aprenentatge cooperatiu redueix considerablement la dependència de l'alumne respecte al mestre, de manera que són els propis alumenes que tenen el control del seu aprenentatge, poden resoldre els dubtes entre ells, decidir què fer,... sense l'actuació directa del mestre.


10.-Aprenentatge significatiu i funcional. Parteix dels interessos dels infants.

Es parteix sempre dels interessos dels nens, de les seves necessitats per realitzar les diferents activitats i accions educatives.

Tot el que aprenen es troba relacionat  amb la seva realitat.


11.- Centre contextualitzat i vinculat amb l'entorn. Escola oberta a l'entorn.

L'escola ha de ser un espai on tots els elements que intervenen en l'educació (professionals, famílies, infants, societat)  trobin una meta  en comú, un conjunt d'experiències, vivències i relacions per afavorir el desenvolupament d'una acció educativa positiva i equilibrada.

La interrelació de l'escola amb les famílies i amb l'entorn en general a través de diferents activitats afavoreix que l'escola s'obri a l'entorn i que l'entorn formi part també de l'escola.


12.- Treball cooperatiu (mestres, famílies, infants)

 A l'escola de Son Ferrer, les famílies formen part del centre, se'ls hi dona veu i afavoreix la participació en diferents activitats amb els infants o activitats de reflexió i de compartir experiències i interactuar per millorar l'aprenentatge dels infants.
 
L'equip docent també treballa de forma cooperativa i dins de la línia metodològica trobem l'aprenentatge cooperatiu com eina educativa.
 
Qualsevol activitat que potencia la interacció , la participació, la reciprocitat i la complementarietat entre els diferents subjectes del grup afavoreix una interdependència. Aquesta interdependència fa referència al fet que l'activitat que es treballa necessita les aportacions de tots els membres per tenir èxit.
 
 
13.-  Potenciar les fortaleses i capacitats de cada infant.
 
L'aprenentatge cooperatiu potencia que els infants descobreixen les seves habilitats de manera més autònoma. Exploren quines són les seves possibilitats d'acció i de comportament davant de diferents situacions.
 
 
14.- Avaluació formativa i continuada.
 
L'avaluació dels infants es du a terme a partir de diferents estratègies com per exemple:

- La carpeta d'aprenentatge, a la qual els infants aniran posant les seves tasques més significatives amb la finalitat  que sigui conscient del seu procés d'aprenentatge.
- L'autoavaluació de l'alumne, afavorint l'autocrítica i l'autonomia, a més de potenciar la reflexió.
- La coavaluació entre alumnes.
- Les rubriques

L'avaluació dels docents també és molt important i es realitza a partir de la reflexió de la pròpia pràctica educativa de manera individual, amb altres mestres i amb la memoria anual, a la qual es fa una reflexió i valoració de les accions educatives.


 15.- Bon clima d'aula: segur, relaxat, de confiança i respecte.

L'aprenentatge cooperatiu com a tècnica pedagògica, permet la cohesió i interrelació de tots els elements del centre, oferint un ambient de seguretat , a més de l'acceptació de les  diferències i el respecte  cap als altres.


16.- Escolta i mirada activa cap a l'alumnat

Permet atendre a la diversitat, individualitzar els aprenentatges i valorar els interessos i necessitats de tots els alumens.


17.- Resolució de conflicte mitjançant el diàleg i la reflexió

Destacaria en aquest indicador el "Pla de convivència" que té l'escola Son Ferrer, a través del qual es promou el respecte i la tolerància dels altres com valors fonamentals per la convivència.

Fomenta la prevenció de conflictes i aprendre a conviure. D'aquesta manera la resolució de conflictes es durà a terme en un ambient de comprensió, valoració i respecte.


18.- Vincles afectius i positius amb l'alumnat.

La cooperació per realitzar les diferents tasques diàries a l'aula i activitats fa que els nens estableixin una sèrie de vincles. Interaccionar per treballar i aprendre de manera conjunta afavoreix que els infants tinguin un lligam afectiu que els ajuda a sentir-se més segurs i acollits.
 
 
 19.- Consens entre la comunitat educativa

Encara que al principi hi existia un distanciament de l'escola amb els diferents elements de la comunitat educativa, les passes que han anat fent per canviar, ha millorat la relació de tota la comunitat educativa. Així s'aconseguit que tots caminin pel mateix camí.


20.- Pràctica educativa democràtica: diàleg, consens i negociació.

Al  PEC es troba reflectit aquest indicador dins dels valors i trets d'identitat propis.
 
"La tolerància, el respecte i la participació democràtica són valors insubstituïbles en el marc d'una escola democràtica. Tots els membres de la comunitat educativa partiran d'aquests valors universal i els consideraran part inequívoca de la nostra identitat com a centre" (Projecte Educatiu de Centre CEP Son Ferrer)


 21.- Conèixer i participar de la identitat i organització del centre.

Moltes de les famílies que porten els seus fills al centre no són de la zona i l'estacionalitat d'aquestes fa que els infants no es sentin part de la pròpia comunitat on viuen. Des de l'escola ha fomentat la construcció d'una identitat grupal de centre i social per afavorir que els infants  i les famílies es sentin completament  integrats dins de l'entorn social on es troben, i així potenciar el sentiment de pertenença.


22.- El procés de canvi té importancia, ja que volen fer canvis i d'aquesta manera poder millorar la pràctica educativa. No pretenen un canvi concret sinó dur a terme tot un procés de desenvolupament educatiu.

23.- Ha de ser documentada

La documentació del procés d'ensenyament-aprenentatge serveix per donar visibilitat, és a dir, compartir amb els altres el processos i productes de l'aprenentatge amb l'objectiu d'exposar-se a la crítica i a la reflexió.

És una eina de comunicació amb els components de la comunitat educativa (mestres, alumnes, famílies,...) i així també obrir l'escola i els aprenentatges als altres.





JUSTIFICACIÓ DE LES ETIQUETES
He reflexionat i analitzat sobre els elements, procediments, actuacions,... que es porten a terme a l'escola Son Ferrer i que indiquen una bona actuació professional (1.2).

He arribat a conclusions elaborades a partir de l'explicació que ens ha fet n'Albert de la forma de treballar a Son Ferrer i de la teoria sobre les característiques d'una bona pràctica educativa (1.4).

He analitzat la informació recollida de la xerrada i he fet les meves pròpies hipòtesis sobre quines actuacions porten a una bona pràctica educativa (4.3)


 

sábado, 14 de junio de 2014

QUÈ ÉS UNA INNOVACIÓ DOCENT?




 
Innovar és transformar modificar, renovar, revolucionar,... És a dir, es tracta d'admetre  canvis lluitant enfont de les resistències.
 
Això és un procés de reflexió, d'anàlisi, de treball conjunt, de qüestionar, però sobretot de voler fer i tenir ganes de fer.


 
 
 
 
Personalment, tinc molt clar que quan un vol fer alguna cosa, almenys ha d'intentar-ho perquè moltes vegades tenim molt al pensament però no passem a l'acció. Això, quasi sempre és per por a equivocar-nos o  no saber si el resultat serà el que esperem. No obstant això, esta clar que la primera condició per avançar és pensar que el que volem fer no ha de ser brillant ni extraordinari, sinó que ens ha de servir per millorar. 
 
Quan pensem que no som capaços, que els altres no ens deixaran fer canvis o que millor hem de deixar les coses de la mateixa manera perquè sempre s'han fet així, no donem possibilitats de fer coses noves i no permetem la innovació.
 
A vegades, també es fa sempre el mateix amb l'única finalitat de sentir-nos part del grup i amb seguretat, encara que no estem d'acord. La societat i tot allò que  ens envolta ens porta com un riu cap on va tothom, moltes vegades el que fan o pensen els altres influeix en les nostres decisions, actuacions, pensaments, interessos,... Però nosaltres hem de ser capaços d'aprofitar les idees, les experiències i les accions dels altres, reflexionar i plantejar canvis, cercant formes d'actuació millors.

Innovar no es tracta sempre  d'anar  contra corrent, ja que a vegades només fa falta modificar un poc la direcció.
 
Innovar no és pretendre que els altres vagin per on nosaltres volem anar, sinó  de convèncer amb els nostres arguments, amb les nostres accions que allò que proposem millorarà algun aspecte de la pràctica educativa.

El concepte d'innovació és un concepte complex i indeterminat, que molts autors han definit des del seu propi punt de vista o de la seva experiència.

 
 
Jaume Carbonell (CAÑAL DE LEÓN, 2002: 11-12), quien entiende la innovación educativa como:
“(un) conjunto de ideas, procesos y estrategias, más o menos sistematizados, mediante los cuales se trata de introducir y provocar cambios en las prácticas educativas vigentes. La innovación no es una actividad puntual sino un proceso, un largo viaje o trayecto que se detiene a contemplar la vida en las aulas, la organización de los centros, la dinámica de la comunidad educativa y la cultura profesional del profesorado. Su propósito es alterar la realidad vigente, modificando concepciones y actitudes, alterando métodos e intervenciones y mejorando o transformando, según los casos, los procesos de enseñanza y aprendizaje. La innovación, por tanto, va asociada al cambio y tiene un componente – explícito u oculto- ideológico, cognitivo, ético y afectivo. Porque la innovación apela a la subjetividad del sujeto y al desarrollo de su individualidad, así como a las relaciones teoríapráctica inherentes al acto educativo.”
 
 
Juan Escudero (PASCUAL, 1988: 86) señala que:
“Innovación educativa significa una batalla a la realidad tal cual es, a lo mecánico, rutinario y usual, a la fuerza de los hechos y al peso de la inercia. Supone, pues, una apuesta por lo colectivamente construido como deseable, por la imaginación creadora, por la transformación de lo existente. Reclama, en suma, la apertura de una rendija utópica en el seno de un sistema que, como el educativo, disfruta de un exceso de tradición, perpetuación y conservación del pasado. (…) innovación equivale, ha de equivaler, a un determinado clima en todo el sistema educativo que, desde la Administración a los profesores y alumnos, propicie la disposición a indagar, descubrir, reflexionar, criticar…
cambiar.”
 
 
Francisco Imbernón (1996: 64) afirma que:
“la innovación educativa es la actitud y el proceso de indagación de nuevas ideas, propuestas y aportaciones, efectuadas de manera colectiva, para la solución de situaciones problemáticas de la práctica, lo que comportará un cambio en los contextos y en la práctica institucional de la educación”.
 


 
Una vegada exposades algunes definicions del concepte d'innovació educativa i per entendre millor quin és el procés d'innovació, explicaré quines són les característiques, fases, tipus i obstacles que trobem quan es realitza un projecte d'innovació educativa.
 
 
Etapes del procés d'innovació:

DESCONGELAR, és a dir, fer que les actituds, valors o comportaments antics perdin força.

CANVIAR, que fa referencia al desenvolupament de nous valors, actituds o comportaments.

RECONGELAR, el fet d'estabilitzar el canvi mitjançant mesures normatives, culturals o d'estructuració organitzativa.


Fases del procés d'innovació:
 
Tot procés necessita una sèrie de passes per poder assimilar i adaptar-se a les cirumstàncies de qualsevol canvi. El procés d'innovació educativa segueix les següents fases d'execució:
 
INICIACIÓ-----IMPLEMENTACIÓ-----AVALUACIÓ
 
Per una banda, la fase d'iniciació  inclou una planificació, a la qual s'han de tenir en comte les condicions i característiques de la situació, de les necessitats i de les circumstàncies . A més, s'han de prendre decisions en referència a l' organització de funcions dels agents implicats, dels recursos,...
 
Dins d'aquesta primera fase també hem de difondre i donar a conèixer quina és la intenció d'aquest procés.
 
Per altra banda, la implementació fa referència al desenvolupament del propi procés i a posar en pràctica aquest pla innovador en situacions educatives concretes.
 
Per finalitzar, tot procés ha de tenir una avaluació que ajudarà a conèixer els sus punts febles i forts, les resistències que es pot trobar i els suports que ha rebut.
 
Una vegada assolides aquestes fases ha d'haver-hi uns RESULTATS,  pel que fa l'aprenentatge de l'alumne i a la capacitat organitzativa.
 
 
Característiques del procés d'innovació:
 
"BLANCO y MESSINA, (2000) sostienen que uno de los problemas más importantes en relación con la innovación es la falta de un marco teóricosuficientemente desarrollado que permita identificar qué es o no innovador en el ámbito educativo. Por lo que proponen una serie de rasgos o criterios que pueden caracterizar una experiencia innovadora, frente a un simple cambio, ajuste o mejora del sistema educativo.
 
Su intención no es dar una definición única de innovación, sino proporcionar un marco general que permita la identificación y el análisis de las innovaciones.Conviene señalar que los criterios están estrechamente relacionados entre sí, y son el conjunto de todos ellos lo que puede definir las señas de identidad de una innovación educativa.
 
a. Innovación supone transformación y cambio cualitativo significativo, no simplemente mejora o ajuste del sistema vigente
 
b. Una innovación no es necesariamente una invención, pero sí algo nuevo que propicia un avance en el sistema hacia su plenitud, un nuevo orden o sistema.
 
c. La innovación implica una intencionalidad o intervención deliberada y en consecuencia ha de ser planificada.
 
d. La innovación no es un fin en sí misma sino un medio para mejorar los fines dela educación.
 
e. La innovación implica una aceptación y apropiación del cambio por aquellos que han de llevarlo a cabo.
 
g. La innovación implica un cambio de concepción y de práctica.g. La innovación es un proceso abierto e inconcluso que implica la reflexión desdela práctica."
 

Informació obtinguda de la página:http://es.scribd.com/doc/41297126/INNOVACION-EDUCATIVA
 
 
Obstacles del procés d'innovació:
 
1.- Dels individus implicats: Quan existeix resistència a allò que és desconegut o por a la desestabilització personal es produeix una dificultat en la consecució d'un procés d'innovació educativa.
 
La inexperiència i el desconeixement crea inseguretat davant dels canvis, per tant és important la motivació, el positivisme i la confiança plena en allò que volem fer.
 
2.- Dels grups implicats: Manca d'enteniment entre els components del grup, un lideratge inadequat o una inestabilitat grupal, podem posar en risc tant l'inici d'un projecte d'innovació com el mateix procés de  desenvolupament d'aquest.
 
3.- Durant el procés hi ha una sèrie d'aspectes que poden ser una amenaça com: que no hi hagi uns objectius clars, desconnexió entre teoria i pràctica o manca d'avaluació del procés, entre d'altres.
 
4.- Del sistema educatiu: Depèn molt si el sistema educatiu ofereix una metodologia conservadora i transmissora o si és capaç de possibilitar els canvis. També és important que els docents siguin conscients que han de ser ells mateixos els promotors d'aquests canvis i aventurar-se.
 
5.- Del sistema social: Podem incloure el tradicionalisme de les propostes educatives, les crisis de valors,...
 
 
Per últim, m'agradaria ressaltar que qualsevol canvi a la nostra vida l'hem d'afrontar amb ganes i que si volem fer, podem fer.
 
 
Innovar és rompre i tornar a construir, és equivocar-se i reconèixer allò que no funciona, és no deixar-se portar per aquells que no volen canviar, és anar a poc a poc però amb seguretat, és revolucionar-nos enfront del que no ens agrada o pensem que no funciona.... i tot això fins que aconseguim els nostres objectius.
 
 
 
 
JUSTIFICACIÓ DE LES ETIQUETES
He cercat informació i he accedit a recursos i dades ja existents per resoldre l'activitat (1.1). Per això he accedit i revisat altres blocs i experiències, per ampliar els meus coneixements sobre innovació educativa (1.2).

També he arribat a conclusions elaborades a partir de l'informació recollida (1.4). Tota la informació recollida ha afavorit el desenvolupament de nous aprenentatges sobre el tema.


 

SEMINARI III: AUTOVALORACIÓ DEL DOCUMENTAL

 
 
Per començar, m'agradaria explicar un poc i resumir com hem realitzat el treball del documental, quines són les passes que hem seguit, el seu contingut i tot allò que ens hem trobat pel camí.


El nostre documental va començar com un projecte en grup amb la finalitat de mostrar a les altres companyes aspectes importants i interessants sobre algun tema concret, però també per ampliar els nostres coneixements personals sobre el tema de l'experimentació.

Primer, seleccionem,, entre diferents temes que havíem proposat, l'experimentació a l'Educació Infantil. Ens va semblar un tema molt interessant i al qual l'hem donat molta importància al llarg de la nostra formació.

Fent el documental pretenem conèixer molt més del procés d'experimentació dels infants a través del seu desenvolupament, de  la importància que l'experimentació té per l'aprenentatge infantil i com des de l'escola podem afavorir que els nens experimentin d'una forma adient a les seves necessitats, interessos, capacitats,...









Una vegada que el tema estava clar, vàrem començar a cercar informació  a diferents pàgines web, blocs, articles, llibres,... El primer que preteníem amb això era  conèixer cap a on podíem dirigir el nostre treball, quina anava a ser l' organització dels continguts que volíem mostrar i l'estructuració del documental.

A continuació, elaboràrem el nostre guió, amb les diferents parts que ens van semblar importants.  Al començament el guió estava format per:

- Introducció
- Marc teòric
- Avaluació de l'experimentació a través de les etapes del desenvolupament infantil
- L'experimentació a l'escola i fora de l'escola
- Vídeo amb nens aprenent amb fitxes i a través de l'experimentació.

Però a poc a poc va anar modificant-se per completar i introduir tot allò que ens semblava significatiu i essencial. Finalment, el guió es va organitzar de la següent forma:

- Presentació del tema del documental i de les autores
- Introducció explicant què és l'experimentació i l'exploració
- Com experimenten els infants des del seu naixement?
- L'experimentació a l'escola
- Conclusió i cloenda


Després, es va començar a redactar la part narrada del nostre documental, amb la finalitat de tenir clar allò que volíem explicar i descriure.

Cadascuna va aportar els seus coneixements, les seves experiències personals, tot allò que anàvem cercant en referencia als continguts i anàvem redactant. Mentrestant també pensàvem en quines imatges podíem incloure perquè aquesta narració pogués ser visualitzada. Així, el nostre documental va anar configurant-se.

Durant tota l'execució del documental, ens hem trobat amb dificultats, però també hem passat molt bones estones. Nosaltres ja havíem treballat en grup i la veritat és que ho fem amb molt de gust.

És inevitable trobar-se amb diferents  opinions i visions d'allò que hem de fer, cadascuna de nosaltres té la seva idea del que vol fer. Ara bé, sempre ens escoltem, respectem i valorem els criteris individuals i trobem un punt mig per anar endavant.

Els treballs en grup en tots aquests anys d'estudis ens han fet comprendre millor la forma de treballar de cadascuna de nosaltres i, a més ens ha ajudat a conèixer-se també personalment.


Una vegada finalitzat el documental, arriba el moment de la seva avaluació. En aquest cas, avans de ser avaluades per la professora de l'assignatura, hem d'autoavaluar-nos.

L'autoavaluació és una forma de reconèixer les nostres limitacions i les possibilitats.  A més, dóna una visió més oberta del propi procés d'aprenentatge, és a dir, ens ofereix la oportunitat de conèixer que és el que necessitem per aprendre.

Per portar a terme les valoracions i l'anàlisi del desenvolupament de les nostres tasques, hem de ser conscients que la reflexió crítica cap a nosaltres mateixos és molt important i que guanyem autonomía en el procés d'aprenentatge i el desenvolupament de la nostres accions i actituds.




RÚBRICA D'AVALUACIÓ DEL DOCUMENTAL
 
 
NOM DELS COMPONENTS: Esther Martínez, Laura Montesions, Sonia Morenas, Annge Reina i Alicia Rivero.


TEMA: "L'exploració i l'experimentació com una forma de conèixer el món"

FINALITATS I OBJECTIUS:

- Mostrar la importancia de l'experimentació a l'Educació Infantil.
- Conèixer com els infants descobreixen i interaccionen amb el món que els envolta i com aquesta relació afavoreix el desenvolupament de totes les seves capacitats.
- Afavorir i potenciar el nostre propi aprenentatge, ajudant-nos a observar, investigar i reflexionar.

NÚMERO DE FILMACIONS: Hem realitzat una filmació per introduir el vídeo i hem utilitzat altres que ja havíem fet amb anterioritat per altres treballs.

DESTINATARIS: Les companyes de classe.

TEMPS ESTIMAT DE DURADA: 15-20 minuts.

PREVISIÓ DE MATERIAL: Càmera de vídeo, programa per realitzar la producció i muntatge del documental, vídeos i fotografies per il·lustrar visualment el documental, material bibliogràfic.


ARGUMENTACIÓ DE LA RÚBRICA D'AUTOAVALUACIÓ
  • Intencionalitat: La nostra intenció des del principi ha estat persuadir al receptor, hem intentat que  fos dinàmic i que mostrés amb   suports visuals com vídeos i fotografies les diferents seccions del documental. A més, pensem que s'aprecia clarament la nostra visió i posicionament del tema a tractar.

  • Narració: Hem col·laborat totes les components del grup per fer la veu en off. Com prèviament a la narració hem fet un guió i hem redactat el contingut que volíem explicar, pensem que el discurs té una continuïtat lògica, ens hem preocupat d'usar els connectors adients al text i la informació que presentem es troba estructurada i organitzada per tenir una progressió amb sentit.

  • Ús de recursos: Els recursos utilitzats (llenguatge, vídeos, música,...) intervenen per persuadir al receptor. Com ja hem dit abans, la nostra intenció és que el receptor pugui entendre la informació que presentem, i al mateix temps, sigui una exposició entretinguda i amena.
 
  • Investigació: Hem consultat almenys 3 fonts de referència, però hi ha un autor que queda reflectit clarament, com és Piaget, quan parlem de les etapes de desenvolupament de l'experimentació els primers anys de vida. També hem introduit al final del documental el text de Loris Malaguzzi dels Cent llenguatges del Nen, el qual ens sembla molt interessant i il·lustratiu de la nostra visió de l'educació.  Per últim, altres autors queden reflectits també a les diferents frases que utilitzem per a la conclusió del vídeo.
 
  • Qualitat del vídeo: La qualitat del vídeo i l'enfocament no és molt bo en algunes parts del video. Hi ha moments que hem utilitzat  fotografies d'internet, que en possar-les al vídeo muntatge no tenen molt bona qualitat. Els vídeos que hem gravat nosaltres han estat realitzats amb una càmera i amb el móbil, per tant la qualitat tampoc és excel·lent pel que fa al so i al moviment.

  • Cronograma: En un principi la nostra intenció és presentar tot el material en el termini establert, encara que ens hem ajustat molt al temps que teníem per presentar-ho.
 
  • Treball en equip: Hem realitzat un bon treball en equip, participant totes i des del primer moment en la recerca d'informació, l'organització i estructuració dels continguts, la gravació i l'elaboració del documental.
 


JUSTIFICACIÓ DE LES ETIQUETES
Aquesta entrada m'ha resultat molt útil per identificar el punts forts i febles en referència a les meves capacitats i competències, tant a nivell individual com grupal. (2.1).

A més, queden reflectits els objectius que ens proposem en l'elaboració del documental i el que volem aprendre amb el contingut temàtic del projecte. (2.3).

Per últim, he fet una argumentació de totes les valoracions descrites a l'autovaloració del nostre treball (2.6).


viernes, 13 de junio de 2014

SEMINARI II

Al segon seminari hem realitzat una activitat de lectura i reflexió d'una sèrie d'artícles:
 
Desenvolupament de l'activitat: Cadascuna de nosaltres havíem de llegir un dels artícles i extraure aspectes o característiques de les experiències relatades al text relacionades amb les bones practiques educatives.
 
En un primer moment, vàrem extraure individualment les nostres conclusions. Després, ens vàrem posar en grups, on cadascuna tenia un text diferent dels tres repartits. I per últim, varem fer grups de persones que havíem llegit el mateix texte.
 
A continuació faré un petit resum dels indicadors que es varen extraure en cada moment de la sessió:
 
 

 
                              RECERCA INDIVIDUAL             

v      Realitat multifactorial que fa referència als “elements i relacions personals, escolars, professionals i familiars, amb altres encara més amplies i complexes de caràcter social, cultural, econòmic i polític” (Escudero, J.M. BUENAS PRÀCTICAS Y PROGRAMAS EXTRAORDIANRIOS....)

v      Pedagogia de la plenitud: basada en les possibilitats d’aprenentatge i en posar èmfasi en les fortaleses i realitats.

v      Avaluació contrastada i formativa amb suport empíric

v      Relació de la pràctica educativa amb les condicions i contextos sociopolítics

v      Amb suport teòric

v     Reconeixement de la realitat, atendre a les característiques personals de l’alumne, del grup, de l’escola, de l’entorn,...

v      Currículum obert, estimulant i relacionat amb la realitat.

v     Entendre l’aula i l’escola com una comunitat d’aprenentatges, amb equitat, igualtat i cooperativisme.

v      Qualitat de les relacions, respecte i valoració pels altres.

 

 

 

 
PRIMERA RECERCA EN GRUP (MATEIXA LECTURA)

v      Suport acadèmic i especialitzat.

v      Reflexió professional.

v      Innovació professional.

v      Implicació activa de les famílies.

v      Aprendre a aprendre (autonomia, autocontrol i responsabilitat).

v      Pràctiques educatives inclusives.

v      Atenció a la diversitat.

v      Avaluació formativa.

v      Currículum obert, estimulant i significatiu.

v      Pedagogia de la plenitud

v      Relacions de qualitat (respecte, valoració, empatia,...)

v      Interrelació d’àmbits que participen en l’educació.

v      Interrelació reflexiva teoria i pràctica

v      Aprenentatges compartits.




 
TERCERA RECERCA EN GRUP (ARTÍCLES DIFERENTS)
 

    Interrelació dels diferents àmbits que participen en l'educació
    Atenció a la diversitat: Presència, participació i progrés

    Temps i espais per a la reflexió

    Alumne protagonista del seu propi aprenentatge

    Implicació i compromís educatiu

    Planificació, desenvolupament, autoavaluació permanent de la pràctica educativa

    Currículum obert i flexible

    Agrupaments i horaris flexibles


    Fomentar la motivació

    Potenciar l'autonomia

    Aprenentatge significatiu i funcional




Amb aquestes conclusions, s'ha confeccionat un llistat més complet a la qual es troben incloses les conclusions finals de les tres illes. D'aquesta manera hem pogut arribar a un llistat bastant ampli, reflexionat i consensuat per tots, el qual reflecteix molts dels aspectes que són importants per dur a terme una pràctica de qualitat.

 
CONCLUSIONS FINALS: ÍTEMS PER IDENTIFICAR UNA BONA PRÀCTICA
 
     
  • Interrelació d’àrees, àmbits. Aprenentatge integral
  • Atenció a la diversitat: Presència, participació i progrés
  • Temps i espais per a la reflexió
  • Alumne com a protagonista del seu procés d’aprenentatge
  • Implicació i compromís educatiu
  • Planificació, desenvolupament i autoavaluació permanent en la pràctica educativa. Capacitat d’autocrítica
  • Currículum obert i flexible, ric, estimulant, coherent.
  • Agrupaments i horaris flexibles. Agrupaments reduïts
  • Fomentar la motivació de l’alumnat
  • Potenciar l’autonomia de l’alumnat
  • Aprenentatge significatiu i funcional. Parteix dels interessos dels infants
  • Centre contextualitzat i vinculat amb l’entorn. Escola oberta a l’entorn.
  • Treball cooperatiu dels mestres
  • Treball cooperatiu amb les famílies
  • Fomentar el treball cooperatiu entre l’alumnat
  • Potenciar les fortaleses i capacitats de cada infant
  • Avaluació formativa i continuada
  • Bon clima d’aula: segur, relaxat, de confiança, respecte.
  • Escolta i mirada activa cap a l’alumnat
  • Metodologies actives i individualitzades, socioconstructivistes.
  • Formació continuada dels mestres a través de la reflexió sobre la pràctica
  • Potenciar la creativitat dels infants
  • Resolució de conflictes mitjançant el diàleg i la reflexió
  • Objectius i propostes educatives clares i funcionals, flexibles i oberts al canvi
  • Vincles afectius i positius amb l’alumnat
  • Fonamentació teòrica al darrera
  • Consens entre la comunitat educativa
  • Pràctica educativa democràtica: diàleg, consens i negociació
  • Conèixer i participar de la identitat i organització del centre
  • Parteixen d'un diàleg previ, un consens i un respecte entre la comunitat educativa
  • El procés de canvi té importància
  • Materials originals i atractius, motivadors
  • Ha de ser documentada
  • Tenen en compte el procés de l'alumnat i no sols el resultat
  • Autoavaluació del professorat i de la seva pràctica educativa. Autocrítica transformada en propostes de millora
    Dissenys educatius reptadors, fonamentats i atractius




M'ha paregut un mètode molt interessant i útil per poder extraure resultats més rics i amplis. Una lectura reflexiva com la que hem realitzat i  a més d'una manera cooperativa permet discutir, debatre, dialogar i tenir punts de vista i formes d'anàlisi diferent.

És un tipus d'activitat que no havia fet abans. Moltes vegades quan hem llegit alguna lectura o quan ha sorgit algun tema per debatre a s, hem pogut compartir amb les companyes els nostres punts de vista. Al mateix temps, escoltem les opinions, idees o pensaments dels altres.

No obstant això, combinar d'aquesta forma les reflexions de tot el grup ha estat una forma de qüestionar i raonar encara més les nostres pròpies opinions i plantejaments.




JUSTIFICACIÓ DE LES ETIQUETES
L'activitat que hem realitzat en aquest segon seminari he reflexionat i analitzat sobre diferents elements, aspectes, característiques docents i pedagògiques que porten a una bona actuació professional (1.2)

També he hagut d'identificar bones pràctiques i comparar-les (4.2). Primer, quan he realitzat la lectura de forma individual he assenyalat aquells aspectes que jo he considerat més importants per fer una bona pràctica educativa. Després he comparat les meves pròpies conclusions amb altres i d'aquesta manera arribar a una conclusió conjunta que identifica de nou el que és una bona pràctica educativa.