AUTOVALORACIÓ DE LES COMPETÈNCIES DE L'ASSIGNATURA

• Autonomia en l'aprenentatge

Quan vaig començar a estudiar Educació Infantil, reconec que vaig trobar algunes dificultats per cercar determinat tipus d'informació o recursos per adquirir coneixements. Ja feia uns anys que no havia estudiat i des que vaig fer la meva primera carrera, l'accés a la informació ha canviat. Avui en dia, la gran majoria d'informació i dades d'interès les trobem a internet i aquest ha estat una eina que m'ha facilitat l'adquisició de coneixements.

A poc a poc m'he anat posant al dia pel que fa  a les noves tecnologies i, encara que segurament em falta molt per aprendre,  sóc capaç de cercar, avaluar i reconèixer quin tipus d'informació és adient i creïble.

Quan estic treballant amb els infants, m'agrada autoavaluar contínuament la meva feina. Encara que hi ha moments que faig coses malament, intent sempre adonar-me a temps i tracte de corregir-ho i no tornar a fer-ho.

A més a més, duc molt poc temps d'experiència professional i, per aquest motiu m'estimo consultar amb les companyes de feina o altres persones determinats aspectes de la tasca que faig cada dia,  i així contrastar allò que m'aporten els demes amb les meves pròpies idees.

Per últim, he de destacar que la part teòrica es troba sempre present a la meva experiència diària a l'aula. Tot el que faig o el que fan els infants, contínuament l'estic referint a la teoria.  M'agrada comprovar com determinats aspectes teòrics apareixen reflectits a la pràctica professional.

• Reflexió sobre el propi procés d'aprenentatge

Tinc molt clar quins són els meus punts forts, però penso que els punts febles encara no els coneix tots. Al mateix temps que vaig treballant i adquirint més coneixements sobre la tasca educativa, m'he anat sorprenent d'aspectes molt positius i també d'altres que no ho són tant. Tanmateix, tot això m'ajuda a avançar i millorar com a mestra.

Respecte a les creences i concepcions personals,  he anat modificant-les al llarg de la meva experiència, sobretot quan la pràctica trenca alguns dels pensaments predeterminats pel que fa als infants o a la pràctica educativa. No obstant això, les idees preconcebudes amb les que he arribat no han estat un obstacle sinó una manera de contrastar els meus coneixements i experiències prèies i així donar una nova perspectiva.

 

• Anàlisis i reflexió sobre el funcionament dels centres d'Educació Infantil

Aquesta competència ha anat variant des del moment que vaig fer les pràctiques fins ara. En aquell moment tot era recollir informació i adquirir experiències, però no em plantejava el perquè del funcionament del centre on feia les pràctiques.

Segurament no ho vaig fer per la mancança d'altres experiències en aquest àmbit. Quan vaig començar a treballar a l'escola on estic ara, vaig començar a comparar. Aquesta comparació no ha estat des d'un punt de vista negatiu, sinó més  per poder contrastar aquestes dos experiències.

Sobre les meves aportacions a l'organització del centre, l'escola a la qual estic treballant m'ofereix la oportunitat de contribuir a fer la meva feina autònomament i quan sorgeix algun aspecte del funcionament que penso que puc modificar, no hi ha cap problema en desenvolupar les meves idees. No obstant això, sempre consulto a les meves companyes i a la directora del centre per valorar i avaluar totes les opcions.

Fent referencia a la competència de contrastar els documents del centre amb les pràctiques i rutines diàries, he de dir que quan vaig fer el meu projecte de pràctiques, vaig haver d'analitzar tots els documents del centre, i això va ajudar-me a reconèixer tot el que un centre utilitza per a la seva pràctica educativa.

Tanmateix, encara que el centre era a Itàlia i el funcionament burocràtic és una mica diferent a Espanya, la consecució de lleis fins arribar a la pròpia programació d'aula segueixen el mateix recorregut.

Al centre on treballo, també es duen a terme els documents necessaris per la pràctica educativa i aquells que necessito per realitzar la meva feina són elaborats per la directora i les tutores de totes les aules.

• Anàlisis i reflexió sobre els processos d'ensenyament-aprenentatge

Quant realitzo la meva feina tinc molt present la part més teòrica per poder justificar tot allò que faig amb els infants. 

 

Per això, penso que m'ha ajudat molt fer el Grau D'Educació Infantil, ja que a la vegada que estic adquirint més coneixements teòrics, també puc posar-los en pràctica i d'aquesta manera anar ajustant el meu propi procés d'aprenentatge.

 

 

Com fa  poc temps que estic treballant com a educadora infantil, no tinc moltes referències per comparar. No obstant això, he tingut per part de les meves companyes de feina bons referents pedagògics i, encara que cadascuna desenvolupa la seva feina d'una forma diferent, cosa que ha afavorit la meva evolució com a educadora i així poder adquirir altres perspectives i millorar la meva feina.

Quan succeeix algun fet concret, el primer que faig és preguntar i consultar als altres, però també intent trobar la solució a partir dels meus coneixements previs i cercant informació als llibres o internet.

 

• Reflexió sobre el projecte de millora

 

L'únic projecte de millora que he fet va ser al Cicle Superior d'Educació Infantil, en aquell moment vaig justificar i contextualitzar el projecte que vaig realitzar atenent a les caracterítiques, necessitats i objectius del centre al qual feia les practiques.

 

Aquest any, com ja tinc les pràctiques convalidades, no tindré cap experiència pràctica referent a la planificació i realització d'un plan de millora.

 

No tinc molt clar la diferència entre bones pràctiques i pla de millora, no he analitzat o reflexionat quina característiques té cadascun i els factors que els condicionen.

 

 

JUSTIFICACIÓ DE LES ETIQUETES

En aquesta entrada, he pogut reflexionar sobre el meu propi procés d'aprenentatge, identificant quines són les meves capacitats i competències professionals en aquest moment (2.1), a més l'he aprofitat per reconèixer les meves mancances i allò que no faig bé per poder millorar la meva actuació professional (2.7). També m'he fet preguntes relacionades amb el procés d'aprenentatge (2.4) com què m'ha aportat la formació que he rebut fins ara, el punt al qual em trobo en aquest moment i què és allò que esper de la meva futura formació com a docent.

DESCRIURE AL MESTRE IDEAL I L'ESCOLA IDEAL

CÓM SERIA EL MESTRE IDEAL?

El mestre ideal hauria de reunir una gran quantitat de característiques i qualitats, tant a l'àmbit personal com al professional.

Per una banda, quan estem parlant de mestre ideal, hem de fer referència a un perfil o model que pugui concentrar tot un conjunt d'aptituds, actituds, característiques, qualitats,  competències... que el definirien com a excel·lent o perfecte.

Per altra banda, aquest "mestre ideal" ha de ser únic, diferent i adaptable, en funció de les característiques i circumstàncies de tot l'entorn escolar (alumnes, famílies, metodologies, ubicació espacial o social,...). Per exemple, el "mestre ideal" per a un col·legi que es troba a la ciutat no és el mateix que per altre que està a una zona rural.

No obstant això, des del meu punt de vista podria destacar una sèrie de particularitats que conformarien el prototip de mestre ideal:

La primera qualitat i la més fonamental és gaudir de la pròpia feina, ja  que és el punt de partida per poder tenir altres qualitats com són:

- Tenir dedicació i vocació cap a la tasca d'educar.

- Ser una figura propera als alumnes, però amb la distància adequada per donar l'espai que necessiten per aprendre.

- Mantenir una relació d'afecte, respectant sempre la disciplina i l'autoritat que correspon a l'adult.

- Donar exemple amb les seves accions i comportaments, al mateix temps que les seves paraules siguin coherents amb els fets.

- Motivador d'aprenentatges, trobant sempre la forma de sorprendre als seus alumnes. Ha de saber plantejar dubtes i reptes ajustats a les necessitats i possibilitats dels infants.

- Guiar als alumnes en el procés d'aprenentatge, de manera que aquests puguin avançar i evolucionar cap a aprenentatges cada vegada més complexos.

- Tenir en compte i respectar la diversitat a l'aula.

- Observador i amb capacitat d'avaluació  i formació permanent (a tots els nivells) per poder ajudar i guiar als alumnes, a través de la reflexió i la transformació de la pràctica educativa diària.

- Saber treballar en equip, respectant i valorant les opinions dels altres. Tanmateix que les aportacions dels altres serveixin per completar els seus propis aprenentatges i experiències.

L'ESCOLA IDEAL

Imaginar-nos l'escola ideal és ben fàcil, però quan pensem en cóm hauria de ser si la volem fer realitat es diferent.

Si pensem en l'escola ideal, des d'un punt de vista més físic i estructural, ens  podem imaginar grans espais, lluminosos i amb tots els materials i recursos que necessitem perquè els infants puguin ésser segurs, còmodes i amb possibilitats d'aprenentatge.

Això no és difícil d'imaginar, sobretot si no hem de tenir en compte quant de sous ens ha de costar.

Jo he tingut la sort de fer les meves pràctiques del Cicle d'Educació Infantil a Itàlia, i l'escola on vaig estar, encara que hi haurà algunes coses que segurament són millorables. Pel que fa als espais físics i estructura, em pareix que compleix amb tot allò que, des del meu punt de vista es pot considerar ideal.

A continuació, amb aquest enllaç,  podeu veure un recull de una part del meu projecte de treball de pràctiques, al qual es detallen amb fotografies i explicacions els espais més destacats i les seves característiques:

Nido cipi from Alicia Torres

Si deixem d'una banda l'estructura física dels espais i ens centrem a la metodologia de l'escola ideal, aquí sí que es poden donar unes pautes o característiques que contribuirien a fer una bona pràctica educativa i que està sempre a la mà de la comunitat educativa  dur-les a terme i fer-les realitat.

En primer lloc, m'agradaria destacar que és molt important que l'escola vagi transformant-se i actualitzant-se, atenent als esdeveniments socials i culturals que sorgeixen com a conseqüència de l'evolució i el desenvolupament humà. No és el mateix la manera d'entendre l'educació avui en dia que a èpoques passades.

Tanmateix, crec que és fonamental afavorir la relació de l'infant amb el seu entorn físic i social, per donar sempre significativitat i connexió de l'aprenentatge amb la realitat que els envolten. I per aconseguir-ho, hem d'intentar que el procés d'ensenyament i aprenentatge estigui centrar en el nen i establir uns objectius d'acord amb això. Dins d'aquests objectius es podrien destacar:

• Establir rutines diàries i tenir en compte totes les activitats diàries com moments d'aprenentatge.
• Afavorir l'autonomia dels infants.
• Fomentar la identitat, tant a escala grupal com individual.
• Integrar l'escola a les xarxes territorials més properes.

L'escola ideal ha d'afavorir la integració de tots els seus alumnes per donar a cadascú les possibilitat d'evolucionar i d'aprendre d'acord a les seves necessitats, interessos, idees, capacitats,...


A més, no podem oblidar que ha de tenir una concepció d'infància positiva i pensar sempre que els infants són éssers amb capacitats  que, des del nostre treball diàri hem de potenciar al màxim.

Per altra banda, també hem de tenir en compte que sigui una escola oberta.  L'escola ideal ha de promoure la participació, col·laboració i coordinació de tota la comunitat educativa i així poder afavorir el compromís, l'interès i la implicació de tots, la qual cosa soposarà un benefici pel funcionament del centre i, sobre tot pel aprenentatge dels infants.

.

JUSTIFICACIÓ DE LES ETIQUETES

1.1.- He triat aquesta etiqueta perquè he accedit a determinada informació que m'ha ajudat a definir i completar una bona definició del meu mestre ideal i la meva escola ideal. 1.4.- Les meves conclusions sobre el tema de l'entrada han sorgit de reflexionar sobre la meva experiència en l'àmbit educatiu (primer a les pràctiques i després al llarg dels tres anys que porto treballant a una escoleta) i les aportacions teòriques de la formació que he realitzat fins ara. 3.2.- Amb aquesta etiqueta he pogut recordar la meva experiència a Itàlia i he aportat reflexions respecte a l'organització, l'estructura i la manera de treballar.

PRESENTACIÓ

El meu nom és Alicia Rivero i visc a Eivissa on treballo a una escola infantil fa tres anys.

Jo vaig fer la carrera d’Òptica fa ja uns quants anys.  Va ser la meva opció en un moment de la vida a la qual no saps molt bé per on anar. A mi sempre m’havia agradat l’educació però al final vaig decantar-me per Òptica, ja que en aquella època era una carrera amb possibilitats de futur i que no estava massa saturada.

Així doncs, vaig començar els meus estudis!!

Els anys de carrera varen ser els millors, fora de casa i coneixent molta gent. Encara que al principi no tenia bons resultats, després del primer any tot va anar millor i em va agradar molt.

Una vegada finalitzada la carrera, vaig tornar a casa i en poc temps ja estava treballant i he estat exercint com a optometrista durant 12 anys.

Però la meva vocació sempre ha estat l’educació i inclús al meu treball vaig formar a alguns companys nous. I després de 12 anys, vaig decidir començar una nova etapa a la meva vida i tornar a estudiar.

El primer que vaig fer va ser el Cicle Superior d’Educació Infantil i durant aquests dos anys, a més de l’experiència personal he après moltes coses. Tanmateix, vaig tenir la gran sort de ser una de les persones a les quals donaren una beca per fer les pràctiques a Itàlia i això ja va ser encara millor.

Una vegada vaig tornar d’Itàlia, la meva sort va continuar i vaig trobar treball a l’escoleta d’una amiga, a la qual estic des de fa tres anys.

La meva idea quan vaig començar de nou a estudiar era fer el cicle i comprovar si el que jo sempre havia volgut, realment m'agradava. I així va ser, el meu nou treball em fa gaudir molt i, a més permet que hagi perllongat els meus estudis a la Universitat.

Aquests anys de carrera, encara que algunes assignatures m'han resultat una mica més difícils, el més important ha estat que he continuat amb la meva formació i han complementat els coneixements que ja tenia.

De l'assignatura de Reflexió i Innovació espero que m'obri opcions a noves experiències i que m'ajudi a fer una observació més acurada de la meva pràctica diària. Moltes vegades, quan estic treballant dóna la sensació que no penso allò que faig, però també és veritat que hem de deixar-nos portar per la nostra pròpia intuïció i confiar en nosaltres mateixos.

Amb aquesta assignatura tindré l'oportunitat d'analitzar, valorar, reflexionar meditar,... tota la meva experiència laboral i que això em serveixi per millorar la feina que faig i que vull fer en un futur, que és educar.