CONCEPCIÓ D'INFANT

El concepte que jo tenia d'infància ha anat modificant-se al llarg de la meva formació i des del moment que vaig començar a tenir els primers contactes amb infants als centres educatius.

Durant uns anys de la meva vida, gairebé he tingut relació amb nens d'edats primerenques, i això va provocar que l'idea que jo tenia dels infants fos molt diferent de la que tinc avui en dia. Però probablement serà també diferent de la que tindré dins d'un temps.

No obstant això, penso que hi ha una sèrie d'aspectes fonamentals que una persona ha de tenir clar respecte al concepte d'infància, però més encara quan un és mestre.

 

Els mestres, de la mateixa forma que qualsevol persona pròxima a l'infant té una gran responsabilitat. Les actituds, creences, valoracions i accions que realitzem influeixen directament en el seu desenvolupament i en les possibilitats de portar una vida adient. 

Per això, considero important que aquesta visió d'infància sigui compartida per tots els àmbits relacionats amb l'educació i el desenvolupament dels infants.

 

Infant com ésser capaç, competent i amb potencialitats

 

Des del meu punt de vista actual, el que destacaria com més important és definir als infants com a subjectes amb capacitats.

Els nens m'han sorprès gratament i he pogut comprovar des de la meva pròpia experiència que són capaços d'afrontar situacions i de solucionar qualsevol complicació per ells mateixos.






Els adults sempre tenim la tendència de protegir als infants de tot el que els envolta i, la majoria de les vegades, amb massa intensitat.

Quan he pogut estar prop d'ells i experimentar diferents situacions, m'he adonat que, encara que hem d'estar sempre propers i oferir seguretat, hem de permetre que els nens "facin".

El millor que podem fer per ells és respectar i valorar la seva autonomia.

 

 

Infant com ésser social  actiu i participatiu

 

  

"Quan vaig conèixer els problemes de la ciutat i vaig veure que podia fer alguna cosa, em vaig sentir responsable" Estret del llibre:Tonucci. QUAN ELS INFANTS DIUEN PROU. Ed. Graò

Tonucci ens mostra com els infants demanen un lloc al món, un lloc a la societat i un "ja n'hi ha prou!"perquè els adults han organitzat les vides dels nens atenent a les necessitats de l'adult, i no ens adonem que el ritme d'ells és completament diferent.

A més, al llibre Tonucci ens explica que els infants formen part de la societat , per tant han de ser considerats com éssers actius i participatius dins d'aquesta. Si tinguessin la possibilitat de tenir responsabilitats i representativitat dins del món podríem aprendre molt més d'ells, de les seves opinions, de la visió d'allò que ens envolta.

 



"Recordar la pròpia infància potser de gran importància per ser bons adults..."

 

Infant com ésser amb necessitats

 

Els meus coneixements sobre les necessitats dels infants també ha estat modificada en els últims anys. Algunes assignatures del Grau i del Cicle Formatiu que vaig fer abans, m'han aportat molta informació sobre això i, d'aquesta manera tenir en compte que els infants tenen una sèrie de necessitats que es troben més enllà de les necessitats fisiològiques com poden ser alimentar-se, estar protegits, el descans, la higiene,... 

 

 

 

 

 

Imatge:http://lacreativitat.blogspot.com.es/

 

 

 

La societat en general ha de tenir aquesta visió de necessitats i des de l'escola hem de fer entendre que els infants precisen d'altres coses per créixer i evolucionar, entre  les quals podem ressaltar:

 

 

Infant com ésser amb drets

Imatge: http://primerainfancia-mar.blogspot.com.es/2011/02/14-de-febrer-de-2011.HTML

 

 

Tots els éssers humans tenim drets, i els infants també. No obstant això, hi ha vegades que aquests drets són més vulnerats i ignorats pel fet  que els nens no poden defendre'ls.

 

Per aquesta raó, és important que la societat en general  sigui capaç de conèixer i reconèixer que els infants tenen els mateixos drets que tots, que formen part activa de la nostra societat i que no hem d'ignorar-los.

 

 

A la Convenció sobre els Drets dels Infants, aprovada per l'Assemblea General de les Nacions Unides el 20 de novembre de 1989 es reconeix a l'infant com un subjecte de drets. D'aquesta manera es tenen en compte una sèrie de consideracions que afavoriran un canvi en la concepció d'infància, valorant i reconeguent la seva presència social i aportant les condicions necessàries per gaudir d'una vida plena, lliure i justa.

 

 



 

 

A l'escola hem d'aprofitar per conscienciar no tan sols als adults d'aquests drets dels infants, sinó també als infants mateixos. Si ells són capaços de créixer sent conscients i reconeixent els seus propis drets, com una forma de relació i convivencia, no farà falta educar als adults.

 

 

 

JUSTIFICACIÓ DE LES ETIQUETES

Amb aquesta entrada he revisat quines han estat les meves creences o concepcions al llarg de la meva vida, contrastant-les amb la pròpia experiència (2.2) i amb les experiències i valoracions d'altres a partir de la revisió de diferents pàgines web (1.3). A més, he fet una reflexió sobre alguns dels aspectes que jo considero importants pel que fa a la concepció d'infància i dels dubtes i dilemes que es poden en referència a aquest tema. (2.5)



XERRADA MERCÈ ADROVER

 NOVES FORMES D'APRENDRE I ENSENYAR: PROCESSOS DE CANVI
 

La societat a la qual vivim ha sofert grans canvis. Aquests canvis són inevitables, ja que el món ha d'anar evolucionant i el desenvolupament de la societat ha d'acompanyar-ho.

Educar avui en dia requereix canvis i noves formes d'actuació, els quals plantegen una  sèrie de reptes que precisen d'una visió diferent de l'educació. No és suficient una formació a través de transmissió de coneixements, sinó que els nous estudiants han de tenir unes destreses les quals els permetin desenvolupar-se amb autonomia i com a persones competents dins d'una societat canviant i en continu moviment.

Els nous models educatius han de permetre un estudiant plenament actiu dins de la societat en la qual viu, on participi de les decisions, pugui denunciar, criticar, reflexionar,... però no tan sols perquè algú li diu sinó perquè han estat capaços de reflexionar i meditar per concloure en una resposta individual i personal. Per arribar aquí, ja no és suficient anar a l'escola a aprendre, l'escola ha d'ajudar a l'alumne a comprendre i interpretar la realitat que l'envolta.

Nosaltres,  com a futures docents   tenim la responsabilitat d'aquests canvis educatius, hem de ser conscients que podem transformar i generar alternatives en el sistema educatiu i així  aportar al procés d'ensenyament-aprenentatge.

Penso que és molt important que els docents en formació coneguin experiències d'altres mestres per donar l'oportunitat de comparar i reflexionar sobre els diferents aspectes que ens ajudaran a innovar. Cadascuna de nosaltres, tenim la possibilitat de transformar l'educació i no hem d'esperar que els altres ho facin.



http://www.unoinews.com.mx/diez-pasos-para-innovar-en-la-ensenanza-y-el-aprendizaje/

A més, hem de ser capaços de tenir iniciativa suficient per anar endavant i no tenir por d'equivocar-nos.



http://laescueladejulyeta.blogspot.com.es/

INNOVAR=TRANSFORMAR 
INNOVAR=MODIFICAR
INNOVAR=RECONSTRUIR...



Què m'ha aportat la XERRADA DE NA MERCÈ ADROVER?

Mercè Adrover és mestra d'Educació Infantil que ha treballat a diferents centres des de fa uns anys. Avui en dia treballa per projectes i amb la filosofia 3/18.

A la xerrada ens ha parlat de com va arribar a treballar per projectes i quins són els aspectes que l'han portat a adoptar aquesta proposta.

Ens ha parlat dels seus començaments i com s'ha anat adonat que havia de modificar els seus objectius docents. En un principi no treballava per projectes però la seva experiència pràctica i reflexió han fet possible aquest canvi.

Després d'escoltar les seves experiències, he pogut extraure una sèrie de característiques i condicions personals que té na Mercé  i que són facilitadores d'un procés de canvi.

Primer, reflexionar sobre el procés d'aprenentatge dels infants i trobar la forma més adient d'oferir situacions a l'escola que afavoreixin el desenvolupament de totes les capacitats del nen, és un bon començament de qualsevol procés de canvi. Na Mercé va dir que quan escoltem el que els nens han de dir ens podem adonar que no sempre allò que els adults pretenem és el que els infants necessiten.


Segon, involucrar als infants en el seu procés d'aprenentatge, donant protagonisme i reconeixement, ofereix una visió d'infància capaç i autònoma. Na Mercé va explicar que és important escoltar als infants, observar directament les seves accions i adaptar les activitats educatives de manera que els infants puguin prendre part en la seva organització, desenvolupament i avaluació.

Tercer, planteja que els continguts educatius han de ser propers a la realitat dels nens, productius i generadors de dubtes. Per això és fonamental que el docent sigui un guia i facilitador dins del procés d'ensenyament-aprenentatge. De nou l'observació i l'escolta activa ens fa ser conscients de quines són les necessitats, interessos i motivacions dels infants.

Quart, tenir com a docent una habilitat d'adaptació a les circumstàncies i a les noves situacions que poden sorgir, facilita el desenvolupament de les accions educatives. També parla que les famílies, l'escola, la metodologia, els infants,... han de deixar marge a l'inesperat a tot el que pugui sorgir de manera espontània. A més es important reconèixer que tot no té solución o resposta.

Quint, na Mercé dins de la seva pràctica educativa  dóna molta importància a la recopilació de dades sobre els processos d'aprenentatge dels infants. La recapitulació, reflexió i avaluació de totes les accions que realitzen els infants i aquelles que realitza ella mateixa, li fan comprendre millor  quines sòn les necessitats dels infants o les carències i punts forts pel que fa a la seva intervenció. I d'aquesta manera pot adequar les seves estratègies educatives a les característiques personals dels nens.

 

Per últim, cal destacar que na Mercé que quan va començar a treballar, tenia por sobretot a no complir els objectius establerts, però a poc a poc se'n va adonar que l'objectiu principal de l'educació dels infants és avançar i millorar el procés d'ensenyament-aprenentatge, partint sempre dels interessos dels nens. També considera fonamental que el propi docent pugui avançar i millorar com a persona i com a professional per oferir als infants grans oportunitats d'aprenentatge.

En resum, jo considero que qualsevol procés de canvi ha d'anar precedit d'una gran motivació i interès per part de la comunitat educativa. A nivell personal és fonamental no aturar-se davant de les adversitats i trobar la forma d'anar endavant.

Moltes vegades com a futures docents tenim por al fracàs, a equivocar-nos, però el més important és sabre aprendre de les nostres pròpies errades i que el fracàs és només no intentar-ho.

JUSTIFICACIÓ DE LES ETIQUETES

Amb aquesta entrada he reflexionat sobre diferents elements i aspectes que porten a una bona actuació professional, els quals m'han suggerit quines serien característiques personals d'un docent i les condicions de la seva pràctica educativa per tal de portar a terme un procés de canvi (1.2). A més, he hagut d'arribar a conclusions elaborades a partir de la informació que ens ha oferit la xerrada (1.4) Per últim, amb la informació que ens ha aprotat na Mercé he elaborat una sèrie d'hipòtesis que m'han fet entendre millor que és un procés de canvi i perquè es produeix (4.3)

REFLEXIÓ LECTURA MÒDUL 2

Latorre Medina, M.J. Blanco Encomienda, F.J."Algunos conceptos clave en torno a las creencias de los docentes en formación"

Què he aprés de la lectura?

Aquesta lectura ens aproxima al concepte de creença, el paper que té durant la formació dels docents i la seva relació amb la pràctica docent.

Si reconeixem l'origen de les nostres creences, com intervenen en el nostres processos cognitius i quina és la influència que tenen en les nostres intervencions diàries, podrem ser capaços de reflexionar, analitzar i finalment cercar alternatives més adients i així anar millorant com a docents.

La lectura m'ha fet reflexionar i adonar-me que hem de qüestionar contínuament tot allò que fem, però també és important posar en reflexió el que fan els altres i el que aprenem. No es tracta de dubtar de tot allò que ens envolta sinó de ser capaços de valorar, respectar i contrastar per arribar a una conclusió adient a cada situació o experiència.

També que les nostres experiències prèvies són molt importants i aquestes modifiquen clarament la nostra visió de la realitat i el nostre comportament davant diferents situacions o experiències posteriors.

 A més, no podem oblidar que no existeixen receptes màgiques, és a dir, no sempre funciona el que havia funcionat en un moment determinat o allò que altres ens han explicat. Hi existeixen molts factors que poden fer que una actitud, un comportament, que ens va ajudar o va ser eficaç a una situació concreta no funcioni a un altra, encara que es semblin.

Per últim, destacar la importància de les referències teòriques que tenim i basar la nostra intervenció educativa en elles. L'origen de les nostres creences es troba molt connectada al nostre coneixement, és a dir, tots els coneixements intel·lectuals que anem adquirint al llarg de la vida formen part de la construcció de tot el pensem, sentim, fem,...

Què aporta al meu futur rol com a mestra?

Principalment les nostres creences condicionen contínuament les conductes i els comportaments que tenim al llarg de la nostra vida.

En un principi, pareix que les creences són només idees que cadascú té i que ha anat adquirint, que es troben ancorada a nosaltres i que simplement provoquen determinades actuacions. No obstant això, si ens aturem a reflexionar i analitzar quines són les nostres creences i com afecten a tot allò que ens envolta, sorgeixen algunes preguntes:

Què són realment les creences?

Com determinen o influeixen a la nostra vida? Ens limiten o potencien el nostre desenvolupament?

Les creences es poden canviar?

Hem de transmetre les nostres pròpies creences?

Com a futures docents tenim un compromís per millorar el sistema educatiu i contribuir perquè els alumnes  adquireixen les eines i estratègies més adients per al desenvolupament dels seus aprenentatges.

Les nostres creences, les idees predefinides que tenim de tot allò que ens envolta directament influeixen en el procés d'ensenyament-aprenentatge, algunes vegades de manera positiva, però altres de forma més negativa.

Els infants, sobretot a edats primerenques, es troben en continua "adquisició" de coneixements, d'experiències, de pensaments,... Per tant, els docents hem de ser conscients del nostre paper i no podem

A partir de la lectura he pogut entendre un poc més com sorgeixen les creences i quines conseqüències tenen a la pràctica educativa. També m'ha fet reflexionar i adonar-me que aquestes s'han de revisar contínuament i que això és un símptoma de creixement personal i no una contradicció als nostres propis pensaments.

La revisió de les pròpies creences és un feina llarga, minuciosa i continua, és a dir, cada vegada que actuem hem de ser conscients que aquesta actuació ha estat la més adient a la situació, però de no ser així, hem de ser capaços d'analitzar i reflexionar per modificar allò que no ha funcionat per tal de millorar la nostra actuació en un futur.

 M'agradaria finalitzar aquesta entrada fent referencia a una lectura que varen llegir l'any passat a l'assignatura d'observació i que em pareix que determina molt clarament com les creences no han de condicionar la nostra forma d'actuar.

Hoyuelos, A. (2004). “La ética en el pensamiento y obra pedagógica de Malaguzzi”

 “Lo importante es que nuestras expectativas no se conviertan en prisiones diabólicas que encierren al niño en un camino predeterminado…”

Aquesta frase d'en Malaguzzi ens vol dir que les nostres valoracions, idees o pensaments no ha de convertir-se en limitacions per als infants. Que hem de ser capaços d'observar i interpretar la realitat que ens envolta de manera més objectiva.

La nostra tasca diària és qüestionar, revisar i reflexionar minut a minut perquè la nostra intervenció influeixi de forma positiva i adient en el desenvolupament individual de cadascú dels alumnes. A més, ha d'ajudar-nos per poder evolucionar i desenvolupar-nos com a persones.

JUSTIFICACIÓ DE LES ETIQUETES

He reflexionat sobre les meves pròpies creences i la manera en la qual influeixen en la pràctica educativa (2.2). A més, amb la reflexió i l'anàlisis personal d'aquestes, he resaltat alguns aspectes ha tenir en compte i quina seran el meus objectius pel futur (2.3)

 



REFLEXIÓ BLOG EDUCATIU



http://ferdemestres.blogspot.com.es/#uds-search-results

Aquest és un blog que he descobert fa molt poc temps a través d'algunes de les meves companyes de classe.

L'entrada que he triat ha estat una que m'ha semblat molt original, l'activitat s'anomena BERENART!.

Es tracta d'una experiència on els infants a més de desenvolupar les seves capacitats artístiques d'una manera diferent, prenen consciència de la importància del menjar i poden gaudir d'una bona estona.

A l'entrada podem observar alguna mostra gràfica d'allò que han realitzat els infants, a més dels preparatius i el procés que han realitzat.

Detalla també com ha sorgit aquesta idea i els objectius que s'ha plantejat. Fins i tot especifica quines capacitats desenvoluparan els infants en la seva execució.

També m'agradaria destacar que al final de l'entrada especifica algunes indicacions que anomena "Des de l'experiència" i que ajudaran a qualsevol que vulgui realitzar la mateixa activitat.

Per començar, l'autora  explica com va arribar a escriure les seves experiències a un blog i la manera en la qual això l'ajudat per "seguir fent i aprenent de mestra". A més, especifica que va cercar aquesta activitat a un altre blog. Amb això ens fa entendre la importància de compartir amb altres les nostres experiències docents.

Jo penso que és fonamental poder contrastar les idees prèvies que nosaltres tenim amb el que han fet altres o amb el que pensen de determinades situacions o experiències.

A continuació, determina quines capacitats desenvoluparà la proposta, així com els objectius d'aquesta: Per una banda, a les capacitats destaca que els alumnes aprenen a descobrir i tenir iniciativa, a pensar i a comunicar. Aquestes són capacitats que ofereixen als infants possibilitats per desenvolupar-se d'una manera activa i estimulant.

Per altra banda, dins dels objectius podem observar que parla molt de respecte, valoració i motivació. Aquests són factors fonamentals que hem de potenciar al procés d'ensenyament-aprenentatge.

En resum, l'autora reflecteix les seves creences donant una visió d'infància capaç, autònoma i competent. A més de respectar les necessitats dels infants i reconèixer que el nen és el protagonista del seu propi aprenentatge.

Després explica les consignes que ha donat als infants per poder dur a terme la proposta. Aquestes són clares i precises, la qual cosa farà que la consecució de l'activitat estigui controlada, però no d'una forma tancada sinó més bé per poder adequar la pròpia activitat al grup. A més especifica clarament que aquestes consignes s'hauran d'adaptar a cada grup, de manera que allò que especifiquem per els més grans no serà adient per un grup de nens més petits.

Per finalitzar, m'ha agradat molt com explica des de la seva experiència alguns "truquets". Penso que és una aportació molt favorable i compartint-la ajuda a altres persones que vulguin realitzar la mateixa activitat.

Com he dit al principi, m'ha paregut un blog molt interessant, que a més de ajudar-me a reflexionar i contrastar les meves opinions, idees, concepcions, creences,... el faré servir com a recurs per poder realitzar la meva feina diària a l'escola on treballo.

XERRADA JANA SUAU

Llistat dels indicadors d'una pràctica de qualitat, inclosos a la xerrada de na Jana Suau, la qual comparteix la seva experiència personal
 

1.- L'equip educatiu amb una mateixa línia pedagògica i formant una cooperativa.

 "Caminar  pel mateix camí però cadascú al seu ritme"

• Aptitud oberta i  col·laboradora, reflexiva i de respecte cap a les opinions dels altres.
• Reflexions d'equip
• Dinàmiques per conèixer i experimentar allò que  viuen els infants.
• Valoració d'una persona externa i necessitat de crítica constructiva i positiva per anar evolucionant i millorant.
• Referents teòrics.
• Experiències d'altres escoles.

2.- Metodologia

• Entorn relaxat
• Tenir en compte la motxilla (les seves vivències, família, entorn,...) amb la que arriben els infants a l'escola
• Infant capaç i protagonista dels seus propis aprenentatges
• Adult que acompanya al nen en el seu procés d'aprenentatge amb el paper d'observador  i una actitud d'escolta activa
• Respecte i sensibilitat cap a l'autonomia dels infants, que implica la preparació d'un entorn d'aprenentatge i d'un acompanyament adequats
• Valoració i respecte cap a les etapes de desenvolupament dels nens

3.- Espais i materials

Els espais han de permetre:

• Cobrir les necessitats bàsiques
• L'autonomia dels infants
• Oferir a cadascú el seu propi espai dins de l'escola i de l'aula.
• Canvi continu, ja que la seva estructuració dependrà de les necessitats de desenvolupament dels infants
• Afavorir la interconnexió de tots els espais (interiors:  entrada, passadís, aules,... exteriors: com el pati, el barri on es troba situat el centre,...)

Els materials han de ser poc estructurats, propers als infants (naturals, reciclats,...), col·locats de forma que inciti a l'aprenentatge, segurs i adaptats a les seves necessitats, interessos, desenvolupament,...

4.- Crear un ambient familiar al centre, de manera que els nens coneguin a tot l'equip del centre i que les famílies puguin accedir i tenir contacte amb el personal de l'escola (mestres, administratius, cuiners,...)

5.- Projecte pedagògic viu, obert i construït entre tota la comunitat educativa (adults, infants,...).

6.- Connexió dels infants amb el seu entorn, és a dir, que el centre educatiu formi part de la comunitat a la qual es troba situat.

 

 

 

JUSTIFICACIÓ DE LES ETIQUETES

1.2.- De la informació que na Jana Suau ens ha oferit a la seva xerrada he estret aquelles característiques que jo considero que porten a una bona pràctica educativa. 1.4.- Amb els coneixements adquirit al llarg de la meva formació i l'experiència professional com a educadora, he analitzat el que ella ens ha dit per poder extraure el més important i que dona una visió clara i concreta per determinar una bona pràctica educativa. 4.2.- De l'experiència de na Jana Suau he pogut identificar alguns aspectes que ella considera importants i fonamentals, encara que no seran els únics, ja que cadascú aporta la seva experiència personal i professional per oferir una pràctica educativa de qualitat.